L'alegria és la matèria
el somriure és Déu quan passa
sempre passa però no es queda
i no és pas que tingui pressa.
El silenci és quan tot parla
i tu vas sense sabates
passa l'aire, passen hores,
les balenes, les onades.
Estar sol no és solitud
sol i lluna terra mare
cap estrella se sent sola
d'un sol cos que som, com ara.
Cuida el temple, petit Buda,
cada cèl·lula minúscula.
Sincronitza el teu viatge
cada gest, cada paraula.
I ara balla i déixa't fondre
l'alquimista es porta a dintre
i ara balla i surt a fóra
la barreja és molt més bona.
Eduard Canimas
No hay comentarios:
Publicar un comentario